Radiodifusió

Radiodifusió és la difusió de senyals de ràdio a distància, mitjançant emissores que modulen l’audio (i contingut) i que són recebibles per receptors dins la zona de cobertura. Les emissores utilitzen bandes de freqüència assignades per les autoritats de telecomunicacions, i la modulació permet la transmissió de veu, música i dades. Des de principis del segle XX, la radiodifusió ha facilitat la difusió d’entreteniment, notícies i educació a grans audiències.

La tecnologia clau inclou la radiodifusió analògica, principalment AM (amplitud de modulació) i FM (modulació de freqüència). Amb el temps s’han desenvolupat formes de radiodifusió digital, com DAB/DAB+, DRM i altres estàndards, que ofereixen millor qualitat i eficiència en l’espectre. A més, la radiodifusió per satèl·lit i, en les últimes dècades, la ràdio per Internet, han ampliat l’abast i les opcions de recepció. Tot i la creixent popularitat de la difusió en línia, la ràdio tradicional continua essent una infraestructura clau en molts països.

Les regulacions de cada país assignen permisos d’emissió, gestionen l’espectre i garanteixen l’accés a l’espectre per a diferents serveis. La radiodifusió es divideix en serveis públics, comercials i comunitaris, fet que influeix en el contingut, la finançació i l’objectiu social. En resum, és un sistema de transmissió de ràdio que, mitjançant diverses tecnologies, ofereix contingut públic i privat a audiències àmplies.