Propriocepció

Propriocepció és la capacitat sensorial que permet percebre la posició, el moviment i la força dels propis músculs i articulacions sense necessitat de la vista. És una modalitat sensorial interna essencial per al control postural, la coordinació motora i l’ajust automàtic dels moviments.

Els receptors implicats inclouen els fusos musculars, que detecten l’estirament i la velocitat de canvi dels músculs; els òrgans tendinosos de Golgi, que mesuren la tensió muscular; receptors articulars i mecanoreceptors cutanis que informen sobre la pressió i el contacte. La informació aferent circula per vies com les columnes dorsals i els tractes espinocerebel·losos cap al cerebel i la cortesa somatosensorial, on s’integra amb altres senyals sensorials i motors.

La propriocepció permet executar accions automàtiques i fines, mantenir l’equilibri en activitats estàtiques i dinàmiques, i corregir errors durant el moviment. També contribueix a la percepció corporal i a la consciència de la postura.

Alteracions de la propriocepció poden sorgir per neuropaties perifèriques, lesions de la medul·la espinal, trastorns vestibulars o envelliment, i es manifesten com a inestabilitat, falta de coordinació i augment del risc de caigudes. La rehabilitació sovint inclou exercicis de reentrenament proprioceptiu i teràpies que busquen millorar l’entrada sensorial i l’integració neuromotora. El terme deriva del llatí proprius ("propi") i la noció de percepció.