Ocultació

Ocultació és el procés de fer que una cosa sigui amagada o no visible, ja sigui de manera intencionada o per circumstàncies. El concepte és ampli i s’aplica a objectes, informació, esdeveniments i fins i tot a fenòmens naturals. En termes generals, implica que l’observador o l’interessat alguna cosa no pot accedir a allò que està ocult o que passa a ser inaccessible.

Etymologia i usos. El terme prové del llatí occultatio, derivat de occultus, que significa “amagat” o “ocult”. En català, s’utilitzen les formes ocultació, ocultar (verbo), ocult, i ocultable; oculta és la forma femenina en alguns contexts. L’ús pot ser pràctic, legal, científic o tècnic, segons la naturalesa de l’objecte o procés que es manté fora de vista.

Àmbits d’aplicació. En la vida quotidiana, l’ocultació pot consistir a amagarse objectes, discreció o camuflatge. En biologia, el camuflatge és una forma d’ocultació que permet a organismes passar desapercebuts al seu entorn. En informàtica i seguretat, l’ocultació de dades o de proves és una tècnica per protegir la privacitat o la integritat de la informació, o perquè la informació no sigui accessible a determinats actors. En astronomia, l’ocultació és l’esdeveniment en què un cos celeste queda ocult per un altre des de la perspectiva de l’observador, com en les ocultacions lunars o planetàries. En dret, l’ocultació de proves o de informació pot constituir una conducta il·lícita segons les lleis de diversos països.