Lobservació

L'observació és l'acció de percebre i registrar fenòmens mitjançant la percepció i, si cal, mitjans instrumentals. Pot ser directa o indirecta i s'aplica en camps com la naturalesa, les ciències socials i les arts. És una part fonamental del coneixement, perquè proporciona dades empíriques que poden donar suport a hipòtesis i teories.

En ciència, l'observació és sovint sistèmàtica i documentada. Implica planificar què observar, com registrar-ho i com evitar biaixos, de manera que les dades puguin ser verificades pels altres. Les observacions poden ser qualitatives (descripcions i patrons) o quantitatives (valors numèrics). Habitualment s'utilitza de manera complementària a l'experiment, i ambdues tècniques poden enriquir la comprensió d'un fenomen.

Hi ha diversos tipus d'observació: naturalista, que es fa sense intervenir en l'entorn; observació participant, en la qual l'observador pren part en la situació; i observació clínica o educativa, aplicada a persones i processos d'aprenentatge. En ciències socials, és central a l'etnografia; en ciència, és la base de la recollida de dades que sustenta la investigació. L'observació també és una habilitat essencial en la vida quotidiana: mirar atentament, descriure detalls i interpretar-les amb prudència.