sentència

La sentència és la resolució d’un jutjat o tribunal que decideix una controvèrsia i posa fi al procés. En dret català pot declarar la culpa o l’absolució en els procediments penals, o resoldre les pretensions i demandes en els procediments civils, administratius o laborals. A més de l’escenari de la decisió, la sentència inclou la motivació, és a dir l’explicació dels fets apreciats i les normes aplicades, i la part dispositiva, que estableix l’efecte jurídic de la decisió i les mesures o conseqüències que s’imposen.

Una sentència ha de ser clara i motivada; ha de respondre a les qüestions plantejades i facilitar la comprensió de la resolució per a les parts i per a la societat. En el cas penal, la sentència concreta si procedeix condemna o eximent i, si és necessari, indica les sancions o responsabilitats corresponents; en els altres àmbits, determina les demandes acceptades o desestimat.

Les sentències poden ser definitives, posant fi al procés en la seva instància, o interlocutorias, resolent qüestions concretes durant el procediment. Són susceptibles de recursos davant instàncies superiors, com recurs d’apel·lació o cassació, segons la naturalesa del cas i la normativa aplicable.

Etymologia: prové del llatí sententia, significant judici o decisió. En català, sentència és la resolució emesa per l’òrgan jurisdiccional; comparteix arrels amb sentenza en italià i sentencia en castellà. Distingeix de la condemna, que és la sanció imposada quan es declara la culpa.