estocàstics

Estocàstics és un conjunt d’indicadors de moment utilitzats en l’anàlisi tècnica de mercats financers. L’objectiu és mesurar la posició relativa del preu de tancament d’un actiu dins del seu rang de preus durant un període específic i detectar possibles virades de tendència. L’eina més coneguda dins de aquesta família és l oscil·lador estocàstic, desenvolupat per George Lane als anys cinquanta.

El més utilitzat és el puntatge de dos.Components: %K i %D. %K representa la posició del tancament actual respecte al màxim i mínim del període, generalment calculat com (%K = (C - Ln) / (Hn - Ln) × 100), on C és el preu de tancament, Hn és l’alçada més alta i Ln és l’alçada més baixa dels darrers n períodes. %D és una mitjana mòbil de %K (habitualment sobre 3 períodes). També es poden emprar paràmetres diferents (p. ex., n = 14, o variants com l’estocàstic ràpid i l’estocàstic lent).

Interpretació: l’interval del 0 al 100 permet identificar condicions de sobrecompra (habitualment per sobre de 80) i de sobrevenda (habitualment per sota de 20). Cruces entre %K i %D indiquen senyals de compra o venda; divergències amb el moviment de preus poden confirmar o contradir la tendència. Aquest indicador és més eficaç en mercats laterals i pot generar senyals falsos en tendència forta.

Variant ambigu: l’estocàstic pot complementar-se amb altres eines (com l’RSI o patrons de gràfic). Existeixen versions com l’estocàstic ràpid i l’estocàstic lent, així com l’estocàstic RSI, que és diferent però related.