envasament

L’envasament és el conjunt de tècniques i processos utilitzats per envoltar i protegir un producte durant la cadena de subministrament i el consum. Inclou tant l’envàs com el conjunt de materials i dissenys que el configuren. Les seves funcions principals són protegir el producte davant danys físics i contaminants, allargar la vida útil, facilitar el transport i la manipulació, contenir i transmetre informació (ingredients, al·lèrgens, data de caducitat) i reforçar la imatge de marca. També contribueix a la traçabilitat i al desembalatge per part del consumidor.

Es distingeixen tres nivells d’envasament: envàs primari (contacte directe amb el producte, com una ampolla o un pot), envàs secundari (agrupa unitats per a la venda, com caixes o cartrons) i envàs terciari (utilitzat en l’emmagatzematge i el transport, com palets). Els materials més comuns inclouen vidre, plàstics (PET, HDPE), metalls (alumini), paper i cartró, i solucions biodegradables o compostables. En el disseny s’aconsella tenir en compte propietats de barrera, facilitat de reciclatge i reducció de residus, així com la compatibilitat amb la cadena de subministrament i les infraestructures de reciclatge.

Per al marc normatiu, l’envasament està subjecte a directives i lleis sobre gestió de residus i etiquetatge a la Unió Europea (p. ex. normativa sobre envàs i residus d’envasos). Les empreses poden aplicar codis de barres (GS1/EAN) i etiquetatge de reciclatge per facilitar la traçabilitat i la gestió en la cadena de subministrament, així com la responsabilitat ampliada del productor (EPR) en diferents sistemes.