desitjament

Desitjament es un substantiu en català que designa el desig, el願 o l’aspiració per alguna cosa. Representa un estat mental de voler una metxa de realitat futura o una als idealitzada, i pot referir-se a desigs a llarg termini així com a esperances més generals.

L’etimologia de desitjament és derivada del verb desitjar, i del sufix -ment per a formar noms. Aquest verb prové del llatí desiderare, i ha passat a les llengües romàniques amb matisos folklòrics i formals que conflueixen en la forma catalana.

Ús i matisos: desitjament és més ambivalent i poètic o formal que desig o ganes. Es veu sovint en contextos literaris o en discursos formals per expressar aspiracions profundes: "El seu desitjament és viatjar pel món" o "Té un desitjament profund de saber més sobre la història." També pot anar seguit de claus introduïdes per de, com en "El desig de llibertat era compartit per tots."

Rellevància i sinònims: desitjament s’apropa a desig i a una forma més abstracta o duradora que les ganes (ganes és sovint més immediat) o la voluntat (mòbil i deliberada). Altres sinònims o properes inclouen esperança, aspiració i projecte.

Vegeu també: desig, ganes, voluntat, esperança.