descripció

La descripció és un terme de la llengua catalana que designa l’acció o el resultat de descriure les característiques d’una persona, cosa, lloc o procés, així com el text que en dóna compte. En tots els camps, la descripció puc incloure aspectes visibles i, si cal, contextualització, funcionament i relacions amb altres elements.

Etymologia: prové del llatí descriptio, format a partir del verb describere (descriure). En les llengües romàniques té cognats com descripció en castellà, description en francès i descrição en portuguès, que preserven la mateixa arrel i sentit.

Usos: en català s’utilitza en contexts diversos, des de l’àmbit quotidià fins a la documentació tècnica i les bases de dades. Es parla de la descripció d’un producte, d’un lloc de treball (la descripció de càrrec) o d’un procés natural. En contextos editors o acadèmics, la descripció ajuda a transmetre informació de manera clara i verificable.

Caràcters i matisos: la descripció pot ser objectiva, centrada en característiques mesurables com dimensions i materials, o subjectiva, reflectint opinions o valoracions. En manipulacions de dades, la descripció també pot servir com a metadades que permeten la cerca i la comprensió de recursos.

Exemples: la descripció del producte inclou dimensions, materials i requisits de conservació. la descripció d’un lloc històric contextualitza fets, ubicació i dates. En informació, una descripció clara facilita la comprensió, la comparació i la reutilització de la informació.