catalogació

La catalogació és el procés de descriure, indexar i organitzar recursos per facilitar la recerca i la recuperació de la informació. S’aplica en biblioteques, arxius i repositoris digitals, i implica la creació de registres que estandarditzen les dades sobre les obres i els seus responsables.

Un registre de catalogació típica conté dades descriptives (títol, autor, edició, lloc i any de publicació, editor, format i extensió física), dades d’idioma i notes; dades d’accés (punts d’accés com autor, títol i temes per a la recerca); dades d’autoritat (formes normalitzades de noms d’autors i de temes per assegurar la coherència entre registres) i dades de classificació/temàtiques (codi de classificació i termes subjecte). A més, sovint s’inclouen informació de la col·lecció, la data de processament i el format digital.

Normes i formats: per a la descripció s’apliquen normes com ISBD per a la puntuació de les entrades bibliogràfiques, i marcs de referència com RDA (Resource Description and Access). Els registres s’emmagatzemen en formats electrònics com MARC 21 o UNIMARC, i poden intercanviar-se entre institucions segons l’estratègia tècnica i les plataformes utilitzades.

Àmbits i utilitat: la catalogació dóna suport al descobriment, permet l’intercanvi de dades entre biblioteques i arxius, i contribueix a la gestió de col·leccions. També és clau per a la creació de catàlegs d’autoritats i catàlegs temàtics, que milloren la coherència de les cerques i la recuperació d’informació.