Creativitat

La creativitat és la capacitat de generar idees, coneixements o solucions originals que aporten valor dins d'un context concret. Implica la combinació de coneixement preexistent amb nova associació d'elements i pot expressar-se en arts, ciència, indústria i cultura.

Les dimensions clau són la originalitat (novetat) i la utilitat o viabilitat (valor). La creativitat també inclou habilitats com la fluïdesa d'idees, la flexibilitat cognitiva i la disposició a assumir riscos, i pot manifestar-se en individus i en grups.

Els processos es fonamenten en pensament divergents (generar moltes opcions) i convergents (seleccionar i refinar). Un model clàssic identifica fases: preparació, incubació, il·luminació i verificació.

Factors que la condicionen inclouen coneixement i pràctica, motivació intrínseca, entorns que fomenten l'experimentació i una cultura que tolera l'error, així com influències socials i culturals.

Avaluació i crítiques: mesurar la creativitat és complex i subjectiu. Es poden utilitzar eines com algunes versions del Test de Torrance o la tècnica d'avaluació consensuada, però hi ha biaixos. L'educació i la gestió empresarial poden afavorir-la mitjançant l'aprenentatge basat en projectes, interdisciplinarietat i presa de riscos calculada.

Impacte i àmbits: la creativitat impulsa innovacions en art, ciència, tecnologia i negocis, i ofereix solucions originals a problemes socials. Fonts educatives i polítiques culturals presenten estratègies per estimular-la en diferents visibilitats i contexts.