Articulacions

Les articulacions són les connexions entre ossos que permeten el moviment i, al mateix temps, ofereixen estabilitat a l’esquelet. Estan formades per superfícies articulants cobertes de cartílag articular, una càpsula articular, lligaments i, en la majoria de casos, una cavitat que conté líquid sinovial. Aquest líquid lubrica les superfícies, facilita el moviment i nodreix el cartílag. La càpsula articular envolta l’articulació i connecta els ossos; els lligaments poden ser intrínsecs o extrínsecs i contribueixen a la seva estabilitat.

Les articulacions es poden classificar per la mobilitat: sinartrosi (immòbils), anfiartrosi (semi-mòbils) i diartrosi (mòbils). També es classifiquen segons la composició en fibroses, cartilaginoses i sinovials. Les articulacions fibroses mantenen les peces òssies unides per teixit fibros i són majoritàriament immòbils. Les articulacions cartilaginoses contenen cartílag o fibrocartílag entre les peces òssies i tendeixen a presentar moviments limitats. Les articulacions sinovials són les més mòbils i presenten una cavitat articular, càpsula, líquid sinovial i lligaments. Exemples comuns inclouen les articulacions del genoll, de l’espatlla i del turmell.

Les articulacions permeten moviments com la flexió, l’extensió, l’abducció, l’adducció, la rotació i la circumducció, segons la forma de les superfícies articulants i la posició del segment. A més de facilitar el moviment, presten estabilitat i són essencials per a l’equilibri i la propriocepció.

Les patologies més freqüents relacionades amb les articulacions inclouen l’artritis, l’osteoartrosi i les dislocacions, que poden afectar la mobilitat, la flexibilitat i el dolor.